L’edifici de l’ajuntament estava ubicat en la que havia estat la primitiva església de la població. Aquesta fou bastida l’any 1558 i dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel. Es conservaven els carreus de d’un arc de mig punt, de la característica pedra arenisca vermella dels Rogerals.

A partir dels anys 1808 i 1809, el Lloar ja tingué ajuntament propi, separant-se definitivament del de La Figuera.

Aquest edifici va ser la seu de l’administració municipal i en alguna època també es va fer servir com a escola municipal tot i que per les seves característiques, era molt fred i insalubre per la canalla.

A partir de principis dels anys cinquanta del passat  segle, els membres de la corporació prengueren consciència de que calia reformar i rehabilitar profundament  l’immoble per tal de garantir la seva solidesa i estabilitat. Malgrat tot, la manca de recursos de l’ajuntament i la necessitat d’atendre obres que eren més prioritàries per la població en general varen anar endarrerint l’execució d’aquesta obra.

A partir de l’any 1964 es presentà l’ocasió de dotar econòmicament el projecte, albirant la seva viabilitat a mitjà termini. La Diputació Provincial de Tarragona, conjuntament amb totes les de l’Estat, va anunciar un pla extraordinari d’obres amb motiu dels XXV anys del final de la guerra civil 1936-1939.  Aquest pla es posaria en execució durant els anys 1964-1965.

L’ajuntament del Lloar, presidit per Josep Piñol Vellvé, va presentar un primer projecte de construcció d’un nou edifici destinat a ajuntament. L’obra tenia un pressupost d’execució inicial de 323.328,50 pessetes, havent previst aprofitar gran part de la pedra i fusta de l’edifici antic.

El començament de les obres de la Casa Ajuntament es va dilatar fins a principis de l’any 1969. L’estat ruïnós de l’antic edifici era tal que el propi ple municipal va instruir un expedient de ruïna i va decidir demanar una bestreta de 100.000 ptes. a la Diputació Provincial, a compte de la subvenció ja concedida per començar les obres de manera immediata, amb la demolició de l’edifici vell.

Els treballs s’executaren entre juny del 1969 i gener i febrer de 1970. Finalment no s’aprofitaren cap dels materials de l’antic edifici i el cost final va ser de més de 600.000 ptes., de les quals l’ajuntament n’aportà unes 250.000, en forma de diners i prestació de treballs per part dels veïns. 

En el projecte inicial, la partida destinada a mobiliari era molt minsa, per això es va sol·licitar un ajut extraordinari de 50.000 ptes a la Diputació Provincial, de la que era president  aleshores el Sr. Josep Clúa Queixalós, ex alcalde de Corbera d’Ebre i amic personal del Sr. Josep Piñol. 

A finals de l’any 1969, tal i com recull el llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament del Lloar, integrat en aquells moments, a més del sr. Josep Piñol com alcalde, pels regidors, Srs. Joan Salvadó Cubells, Jaume Roigé Gallench i Miquel Gallench Llorens, actuant com a secretari Jaume Sabaté Sentís, acordà la pavimentació de diversos carrers amb un pressupost inicial de 400.000 ptes. de les que la Diputació cubriria un 65% mitjançant subvencions corresponents al Pla Biennal 1970-1971.